Radio Star Terrassa 100.5 Fm --- La Cultural de Terrassa

Ciutadans (Cs) Terrassa reclama al Govern d'Espanya que actuï davant la simbologia partidista situada en la façana de l'ajuntament

· El portaveu de Cs, Javier González, explica que són missatges que vulneren "els principis d'objectivitat i neutralitat política" de les administracions públiques

El portaveu municipal de Ciutadans (Cs) a l'Ajuntament de Terrassa, Javier González, ha anunciat que Cs ha presentat "un escrit davant la delegació del Govern a Catalunya contra els llaços grocs i les pancartes demanant llibertat per als polítics presos" penjades a l'edifici consistorial de la ciutat, entre altres 30 ajuntaments i institucions catalanes com la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Bages. La petició, basada en la nombrosa jurisprudència del TSJ basc contra cartells de presos d'ETA, argumenta que són "pancartes i símbols partidistes" que suposen "una infracció dels principis d'objectivitat i neutralitat política que han de regir l'actuació de les administracions públiques".

Javier González ha indicat que la col·locació d'aquests missatges a les seus consistorials implica que "els ajuntaments es converteixen en institucions al servei dels postulats independentistes de determinats grups polítics". A més, el requeriment exposa que qualificar de "presos polítics" a aquestes persones "busca distorsionar la realitat per convertir a dirigents polítics presos en 'presos polítics'", utilitzant com a "altaveu" la façana de la Casa Consistorial. González ha afegit que a Terrassa "també hi ha simbologia en les dependències dels grups municipals independentistes que donen a la façana de l'ajuntament" i ha recordat que "la façana s'il·lumina de groc totes les nits gràcies a la complicitat del PSC i Comuns".


Finalment, la reclamació de Cs adverteix que la permanència d'aquestes pancartes o símbols partidistes "pressuposa l'assumpció i responsabilitat del consistori". En la jurisprudència aportada per Ciutadans, les sentències basques són clares que els ajuntaments denunciats "infringien els principis de neutralitat política i d'objectivitat al servei de l'interès de tots els veïns", ha destacat el portaveu de Cs. A més, la jurisprudència al·ludeix al fet que en tots els casos hi havia falta d'acord municipal entre tots els partits representats.