La plataforma ANA celebra el segon debat del cicle, al Segle XX

*L’AMPA de l’escola Sala i Badrinas hi anuncia que inicia mobilitzacions per al nou edifici

* S’hi revela que Itziar González va proposar que convertir el barri en un espai de creació artística

* L’espai buit, el punt fort i, a la vegada, el gran perill del Segle XX


La plataforma ciutadana ANA va celebra ahir dimecres la segona sessió del seu cicle 33 barris, una ciutat, a l’Arxiu Històric de Terrassa, situat al carrer de Baldrich. De la mateixa manera que en l’estrena del cicle, el mes d’octubre passat a La Maurina, el format va ser una tertúla-debat entre els convidats a la qual s’hi va afegir tothom que va voler. La trobada, entre les set de la tarda i les nou de la nit, es va cloure amb un tast de cervesa artesana La Resclosa i va reunir una cinquantena de persones.

L’AMPA de l’escola Sala i Badrinas, una de les entitats convidades per l’ANA a l’acte, el va aprofitar per anunciar que se’ls ha acabat “la paciencia” i què en breu iniciaran una sèrie de mobilitzacions al carrer per aconseguir el nou edifici i deixar els barracons. Daniel Soto va fer de portaveu del grup de mares i pares que van assistir a l’acte i va assegurar que la d’aquesta escola “és la historia d’un greuge, d’un fracàs com a societat”. Soto es refería al fet que els alumnes que van entrar a P3 a l’escola acabaran sisè el curs vinent i, si no hi ha un canvi en els propers mesos, hauran fet tota l’escolarització infantil i primària en barracons. La proposta de l’AMPA és que es construeixi un institut escola.

L’acte l’havia obert Joan Soler, el director de l’Arxiu Històric de Terrassa, que va expressar que l’equipament estaba molt satisfet de ser al Segle XX, un barri que va definir com “inacabat”. Soler va fer públic que qui va ser la comissionada per la revitalització de la plaça Nova, Itziar Gonzàlez, havia verbalitzat que ella considerava que una de les solucions per al barri era convertir-lo en un espai de creació artística, i que feia aquesta proposta veient la seva arquitectura actual, amb naus industrials encara en ús però moltes en desús.

També va intervenir l’històric dirigent de l’associació de veïns, Salvador Pérez, qui va indicar, justament, que la quantitat de sòl disponible al barri era un dels seus punts forts, perquè podía permetre un desenvolupament sostenible, però també un punt negatiu si és permetia l’especulació urbanística, “de promotors o de gestors, tant fa”. Pérez va recordar que al barri “encara hi ha carrers per asfaltar” i va alertar l’Ajuntament de la gent que malviu en naus industrials abandonades. “Els hi hem dit per activa i per passiva, però no ve ningú a fer feina de carrer”, va denunciar.
Twittear Crear PDF para esta noticiamodo impresión
Posted on Friday 08 February 2019 - 00:55:25 in Varios by Director