L’alcalde de Terrassa considera primordial el corredor mediterrani i demana a l´estat que el prioritzi

L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, considera el corredor mediterrani “una infraestructura primordial pel desenvolupament econòmic de la ciutat i del país” i ha defensat que aquesta infraestructura ferroviària sigui prioritària: “S’han de fer tots els esforços possibles perquè tiri endavant aquest projecte que ens obre cap a Europa i que situa Terrassa i tota l’àrea metropolitana de Barcelona en un eix comercial i econòmic de primer ordre”, ha dit Navarro.

L’alcalde ha fet una crida al govern de l’Estat perquè aposti per aquest projecte i que “l’any que ve hi faci la major inversió possible per tal d’aprofitar el finançament europeu”. La Comissió Europea va resoldre l’any passat incloure al mapa de xarxes de transport que poden rebre finançament la pràctica totalitat del traçat espanyol de l’eix, des de la frontera francesa fins Almeria. Els pressupostos de l’Estat pel 2012 no contemplen inversions en aquest projecte, tot i que la Ministra de Foment ha dit recentment que els del 2013 sí n’inclouran.

L’Ajuntament de Terrassa, representat pel tinent d’alcalde de Planificació Urbanística i Territori, Jordi Ballart, ha participat avui a la jornada “El Corredor Mediterrani: impacte socioeconòmic a la seva àrea d’influència” que s’ha celebrat a Barcelona i que ha comptat amb la presència de quatre presidents autonòmics i de representants dels governs espanyol i italià, de les institucions europees i de les principals organitzacions empresarials de tot el Mediterrani occidental europeu. La jornada l’ha organitzat Ferrmed, associació per a la promoció del gran eix ferroviari de mercaderies Escandinàvia - Mediterrani occidental, amb rel suport del Consorci de la Zona Franca de Barcelona i el Saló Internacional de la Logística i la Manutenció.

El projecte internacional del corredor mediterrani és una línia ferroviària de mercaderies amb origen a Lió, on connectaria amb les línies transalpina i transpadana, que recorreria tot el Mediterrani Occidental. Després d’una bifurcació a Marsella, d’on partiria un ramal cap a Gènova, el traçat principal arribaria fins a Algesires. D’aquesta manera es configuraria un sistema capaç de canalitzar els fluxos logístics més importants d’Espanya, Itàlia i França i els connectaria amb Àfrica i amb Europa central i septentrional. Els territoris per on passaria el corredor representen un terç de la població i del PIB de França i d’Itàlia i la meitat dels d’Espanya.