Esquerra Republicana-Vallès Occidental explica que el 21 de desembre la democràcia està en joc

Esquerra Republicana-Vallès Occidental explica que el 21 de desembre la democràcia està en joc.

Esquerra ha celebrat una roda de premsa a Sabadell per explicar que les eleccions del 21D serviran per determinar qui mana a Catalunya, Rajoy o la societat catalana.

La candidatura d’ERC – Catalunya Sí al Vallès Occidental ha celebrat una roda de premsa per explicar que les eleccions del 21D, tot i que il·legítimes, serviran per determinar qui mana a Catalunya, els del 155 o la societat catalana. A la roda de premsa hi han assistit càrrecs electes d’Esquerra Republicana a diferents municipis de la comarca. El lloc escollit ha estat l’exterior de l’Escola Nostra Llar, un dels centres que va partir la repressió de les forces policials de l’Estat el passat 1 d’octubre.

En Carles Caballero, regidor d'Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Terrassa ha explicat que “la separació de poders a l’estat espanyol s’ha demostrat que és inexistent. L’acció de
 la fiscalia, encausant membres de la societat civil i polítics catalans i dictant penes de presó preventiva, ens ha situat en un estat predemocràtic”. El regidor ha comparat el dret a decidir amb l’acció de Rosa Parks de seure en un seient per a blancs, “les dues coses són el més normal del món”.

En Marc Sanglas, candidat al Parlament de Catalunya pel Vallès Occidental i diputat en l'anterior legislatura, ha començat recordant els fets de l’1 d’octubre a l’escola Nostra llar. Ha explicat que "s'està articulant un front policial i judicial que limita l’exercici de les llibertats públiques de la ciutadania i els càrrecs electes de Catalunya" . El vot del #21D és un vot en “defensa de les institucions de Catalunya i dels drets dels catalans i les catalanes davant l’agressió que representa l’aplicació del 155.", ha afegit. L’estat ha imposat il·legítimament aquestes eleccions i la pregunta que llancem al bloc del 155 és “si respectaran el resultat de les urnes”.

En Juli Fernàndez, 2n tinent d’alcalde i regidor d’ERC a l’Ajuntament de Sabadell, ha explicat que "el vot del 21 de desembre decidirà si governem els que creiem en la democràcia, els del dret a votar o guanyen els que van utilitzar les porres i la violència policial." També ha afegit que les properes eleccions “van de recuperar els drets i les llibertats de tots i totes”. La democràcia ha estat atacada per aquells que han vist com els seus privilegis estaven en perill i, per protegir-los, han demostrat que estan disposats a tot. El regidor ha recordat que

“cal omplir les urnes de vots republicans i guanyar als de la violència.O guanya la República o seguirem amb la regressió de drets. ".

Els comicis del 21D, conseqüència directa de l’arbitrària aplicació de l’article 155 de la Constitució, s’emmarca en una ofensiva del Govern espanyol en la qual s’ha posat en perill, fins i tot, la continuïtat de les institucions catalanes i estan sota amenaça alguns dels seus elements referencials més emblemàtics; cas de l’escola catalana, els Mossos, els mitjans de comunicació públics i, en darrer terme, el mateix model català de convivència.

L'atac a les llibertats civils i la vulneració de drets fonamentals

Davant la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre, el govern espanyol va afirmar reiteradament que no es produiria i va engegar una estratègia d’intimidació i amenaça posant en entredit les llibertats civils i vulnerant drets fonamentals.

L’ofensiva policial contra la seva celebració va començar setmanes abans i es va intensificar durant la campanya, intimidant alcaldes i alcaldesses per la cessió dels col·legis electorals, escorcollant empreses a la recerca d'urnes i paperetes, intervenint mitjans de comunicació per la publicitat de l'1O, negant la cessió d'espais públics per a actes polítics, requisant cartells electorals i material de campanya... i, sobretot, el 20 de setembre amb l’entrada de la Guàrdia Civil a diferents Departaments de la Generalitat per obtenir informació i la detenció de càrrecs públics presumptament vinculats a l’organització del referèndum.

Després de la intervenció política de les finances de la Generalitat per controlar despeses relacionades amb el referèndum, l'Estat va afegir una intensa pressió policial i judicial contra treballadors públics, càrrecs electes i contra la societat civil que es manifesta davant d’un atac a la llibertat d’expressió, de reunió i manifestació en forma de tancament de pàgines web relacionades amb el referèndum i d’identificacions de persones que encartellaven pels carrers. A aquests atacs, la ciutadania va respondre cívicament i pacífica amb rèpliques de webs i encartellades massives a diferents municipis de Catalunya.

Aquest nivell de repressió, amenaça i intimidació només mostrava la voluntat de l’Estat espanyol per imposar-se i la incapacitat de donar una resposta política per resoldre el conflicte per la via democràtica.

Malgrat la brutal, violenta i desproporcionada repressió policial de la mateixa jornada del 1 d’octubre, el referèndum es va dur a terme amb un gran èxit de participació, especialment gràcies a la implicació de la ciutadania per defensar l’organització i el dret de vot.

A partir d’aquell moment, sorgeixen veus internacionals discrepants amb la repressió del govern espanyol i comparacions amb règims de tall autoritari que perjudiquen la imatge d’Espanya, alhora que creix l’interès de mitjans de comunicació d’arreu del món pel procés polític que es vivia a Catalunya. I altre cop, el 3 d’octubre, Catalunya torna a demostrar la seva capacitat d’organització amb una aturada de país sense precedents.

Amb els resultats publicats, d’acord amb la llei de Referèndum d’autodeterminació de Catalunya, el 10 d’octubre el Parlament de Catalunya va assumir els resultats i els diputats i diputades van signar formalment la declaració d’independència de Catalunya. Una declaració que el President de la Generalitat va demanar suspendre per tal d’estendre, altre cop, la mà al diàleg i a la mediació internacional amb l’Estat espanyol per a concretar-ne els efectes, davant d’una gran expectació per part de la ciutadania de Catalunya i els mitjans internacionals. Aquesta mà estesa al diàleg no va ser resposta per part del govern espanyol, reiterant la negativa al diàleg i a la mediació internacional.

Lluny d’això, va respondre amb més repressió instant a la fiscalia a l’empresonament dels líders de les dues entitats socials sobiranistes, Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, que havien participat en les mobilitzacions per defensar els drets fonamentals i les llibertats apel·lant sempre a la via cívica i pacífica. Aquest és un fet sense precedents en un estat democràtic dins la Unió Europea.

El 155, cop d’estat a les institucions catalanes

Després de l'aprovació del Senat, mitjançant un acord entre el PP, el PSOE i C's, el Govern espanyol va ratificar en Consell de Ministres l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Aquest article, mai aplicat abans, es va fer a mida pel cop d’estat a les institucions catalanes i sense cap garantia legal ni constitucional.

La intimidació repressiva de l'Estat va continuar mantenint les forces i cossos de seguretat de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional desplegades a Catalunya arran del referèndum. L’Estat estava disposat a suspendre la democràcia i les llibertats per mantenir intacte la unitat d'Espanya, ni que fos a costa de fer créixer la catalanofòbia. Davant d’aquest escenari, el Parlament de Catalunya va fer efectiva la declaració d'independència i va proclamar, el 27 d’octubre, la República Catalana.

Amb l'aplicació del 155 la repressió continua, no només amb el cessament del govern legítim, sinó amb l’empresonament del vicepresident Oriol Junqueras i 7 consellers i conselleres i amb l’exili forçós del president Puigdemont i altres quatre consellers i conselleres L’atac no acaba amb les institucions d'autogovern i la dissolució il·legítima del Parlament de Catalunya, sinó que s'estén al model d’escola catalana, als mitjans de comunicació públics, al cos de mossos d'esquadra i a tot allò que fa referència a la cohesió social de Catalunya, consensos que són permanentment qüestionats i atacats.

La involució democràtica i la recentralització són un objectiu clar de la majoria que conforma el bloc del 155, que alhora és una minoria parlamentària i social a Catalunya. El seu atac és contra la societat catalana oberta, inclusiva, pacífica, diversa i democràtica, però també contra els drets i llibertats de tota la ciutadania de l’Estat espanyol, en un clar objectiu de mantenir l’status quo i les estructures de poder del règim del 78 vigent a Espanya.

FER REPÚBLICA

El primer objectiu electoral és, ara i aquí, després de l’aplicació arbitrària de l’article 155 de la Constitució, restaurar un Govern i un Parlament legítims i defensar les institucions catalanes. Ens cal un Govern que actuï com a primera línia de defensa contra els atacs que estan patint l’escola catalana, els mitjans de comunicació públics i tota la resta d’ens que ens cohesionen com a país. Alhora, que es comprometi activament en la denúncia de la repressió i l’alliberament dels presos polítics i que sigui el garant que es farà justícia a les víctimes de les agressions policials del referèndum de l’1 d’octubre. I finalment, també, que preservi les empreses, els treballadors i els consumidors de la campanya de la por impulsada pel Govern espanyol amb l’objectiu de generar un clima d’inseguretat pública.

Catalunya necessita un Govern fort per abordar una etapa políticament tan complexa i exigent com l’actual. I aquest Govern, sorgit d’un Parlament que serà previsiblement molt plural, podrà desplegar tota la seva eficàcia en la mesura que sàpiga aplegar al seu voltant totes aquelles voluntats favorables a l’exercici del dret a decidir i contràries a l’aplicació de l’article 155. Només a partir d’aquí es podrà avançar per a fer realitat la República Catalana com una opció legítima després dels resultats del referèndum de l’1 d’octubre.
Twittear Crear PDF para esta noticiamodo impresión
Posted on Friday 15 December 2017 - 19:55:50 in Varios by Director